Galeria Antoni Pinyol

Carles Pujol s’inicia en el camp de l’art a finals dels anys 60, essent alumne a l’escola de Belles Arts de Barcelona i l’Escola Central de Bellas Artes de San Fernando a Madrid. El 1974 marxa a París, on es trobaven alguns dels artistes catalans més experimentals del moment, com Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Miralda. Carles Pujol s’endinsa llavors en la realització de les videoinstal·lacions, que el portaran a ser un dels artistes més reconeguts dins d’aquest camp, però sense abandonar mai la pintura, ja sigui a través de la realització de teles de gran format, accions o instal·lacions en les que el vídeo n’ha estat el protagonista. L’artista ha anat canviant el seu medi, però no l’essència conceptual de la seva pràctica, la qual ha anat dirigint sobre diverses problemàtiques de l’art, així com el concepte efímer, i alhora etern,  de l’obra i la desmitificació de l’artista.

De bon principi, Carles Pujol va prendre partit dins del món de la pintura, per l’aspecte que dóna el suport principal de la tela: “la composició”, que és, per sí mateix, un concepte intel·lectualment abstracte, i, aquesta idea, al ser trasllada a la tela, dóna lloc al món de l’espai, de manera que, en desprendre’s de la bidimensionalitat, passa a la tridimensionalitat del lloc on es realitza l’obra.

Pere Bellès (Terrassa, 1965) viu i treballa a Cadaqués. La seva obra pictòrica, gràfica i objectual ha estat àmpliament exposada des de finals dels anys noranta. Pere Bellès realitza una obra processual centrada en els rastres de l’arquitectura i l’urbanisme en la geografia.

Amb una elaboració meticulosa de factura impecable i amb una gran pluralitat de materials (paper, fusta, pintura, acer, llum…), destaca el tractament del color, amb un cromatisme intens de contrastos i llenguatge minimalista. Bellès ha produït una àmplia obra gràfica i pictòrica, però també ha elaborat escultures de grans dimensions i petits objectes. Una obra que acostuma a organitzar en sèries com una forma d’ordenar el procés creatiu.

Teresa Alsina, nascuda el 1965 a Bellpuig i resident a Reus, és professora de dibuix i pintura a l’Escola Superior de Disseny i Art Ondara. La seva carrera artística té inici en els anys vuitanta, quan realitza les seves primeres exposicions; i el 1994 obté el Primer Premi de la 3a Mostra d’Arts Plàstiques per a joves de la Generalitat de Catalunya.

“La meva és una obra intermèdia, entre la plàstica i la poesia, entre l’obra gràfica i la lletra, entre l’escultura i la paraula, entre el gest i el signe. Es plasma en poemes visuals, objectuals, intervencions en el paisatge (land art) i poemes acció. Individualitzant i ordenant, confronto i manipulo, buscant el contrapunt que existeix entre l’essència de les coses i els seus significats latents. L’obra no es limita al joc conceptual, sinó que utilitza la metàfora com a instrument per ajudar-nos a descobrir la màgia i l’intangible, que s’oculten després de la rutina quotidiana. Busco resoldre els meus dubtes i posicionaments davant d’una naturalesa cada dia més deteriorada, un món canviant de desenvolupament cap al no res, una espècie humana que, em sembla, cada vegada ho és menys. Un quefer que s’insereix directament en la vida, en el dia a dia, per seguir les paraules de Robert Folliou: “l’art és el que fa a la vida més interessant que l’art”.”

Sergi Quiñonero

Mireia Cifuentes (La Seu d’Urgell, 1966)  utilitza principalment el cos femení per parlar del pas del temps, de la vida i la mort. Cifuentes compleix amb dues dualitats que la fan sobresortir, doncs la seva obra és universal alhora que personal i intemporal alhora que innovadora, doncs aconsegueix transmetre’ns amb un llenguatge contemporani un missatge que ha preocupat a la humanitat des dels seus inicis, però des d’un punt de vista propi, basat en l’experiència íntima de l’artista.

Actualment és artista resident i col·laboradora a Tangram Espai Polièdric (Barcelona) i, a més d’haver exposat arreu de Catalunya i part d’Espanya, ha mostrat la seva obra en diferents països com Itàlia o França.

Martí Rom (Barcelona, 1955) és conegut per crear escultures pròpiament dites, creacions tridimensionals que espremen el llenguatge imperible dels volums, dels jocs plans i textures, de les combinacions de plens i buits que han situat propis des de sempre d’aquest gènere, un i principal entre les grans arts visuals.

S’ha mogut sempre en la síntesi entre les forces destructives i les constructives, digníssim hereu del sentit lúdic mironià i de la imaginació plàstica picassiana, mag de la descontextualització i artífex d’una molt personal dignificació artística de les deixalles de la societat de consum a través del reciclatge.

Dolors Manrubia (Lola Mulé) viu i té l’estudi a Barcelona. És llicenciada en ciències físiques per la Universitat de Barcelona. Té formació acadèmica artística i formació tècnica en l’àmbit tecnològic digital, en el qual va treballar professionalment durant uns anys.

Exposa regularment tant de forma individual com col·lectiva. Alguns dels seus últims projectes individuals són “Entre el Temps i l’Espai” a la Galeria Antoni Pinyol de Reus (2014), “Connexions” a la Galeria Espai G de Terrassa (2015) i “In Progress” a Imaginart Gallery Barcelona (2015 ). Com a projecte col·lectiu, comissariat per Gonzalo Elvira, ha participat en “Jazzuela vol.2″ presentat a la galeria Espai G d’art de Terrassa (2015) i en la galeria Espai Cavallers de Lleida (2015).

En els últims anys ha guanyat i ha estat finalista en concursos de referència, sent els més recents el 2n premi en la biennal de pintura Ceferino Olivé 2013, finalista als premis Francesc Gimeno i al concurs de disseny Raima el 2014, en les biennals de pintura Torres García i Ricard Camí de 2015, Recerca pictòrica de Salou 2016 i en el premi de pintura Vila Casas 2016.

Nascuda l’agost del 1947, Josepa Filella va graduar-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i va ampliar estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona.

Ha estat presidenta de la secció d’Art del Centre de Lectura des d’on ha participat activament en l’organització i difusió de múltiples exposicions realitzades a l’entitat, ha dirigit tallers d’arts plàstiques tant a Reus com a Salou.

L’any 1964 va obtenir el primer premi de pintura en el Certamen Juvenil Provincial d’Art,  des d’ aleshores  ha obtingut múltiples reconeixements i ha realitzat més de trenta exposicions individuals.

La seva obra pot veure’s a col·leccions privades de França, Bèlgica, Alemanya, Àustria, Gran Bretanya, Itàlia i Estats Units.

SÒNIA TONEU (el Montmell, 1988)

En l’obra de Sònia Toneu podem veure la reafirmació d’una particular visió d’un món imaginari on la explosió de la vida emprèn el tempo d’uns batecs tan intrínsecs com extrínsecs, en unes composicions entre l’ordre i el caos que l’artista anomena mapes de sons, experiències traslladades a formes, colors i transparències. Les seves partitures visuals ens traslladen a escenaris on conviuen oposats, el més primari amb el més complex, el més espontani amb el més sintètic.