Neus Colet · Reus Urban Art

Intervenció de Neus Colet al carrer de Montserrat

​La trajectòria de Neus Colet s’inicia l’any 1988,  mostrant des del primer moment una clara inclinació per l’escultura, primer amb la construcció de petits artefactes de ferro o fusta, artefactes lleugers i dibuixats a l’aire i amb peces mecàniques disfuncionals, que més endavant es van anar depurant.

El seu esperit de recerca de construir, edificar i donar forma no podia trobar un terreny més abonat a la seva vocació experimental que el de les tècniques del gravat, en que ella intenta jugar des de l’aiguafort amb totes les possibilitats tècniques que el mitjà li ofereix.

Myriam Arnold · Reus Urban Art

Intervenció de Myriam Arnold al carrer de l'Abadia

Myriam Arnold és una artista d’influència naif i simbolista, formada a l’Academia de Dibujo y Pintura Carmen Alquézar i a l’Escola d’Art de Tarragona. La seva obra compta amb una visió optimista, positiva, romàntica, una mica ingènua i idealitzada del món que ens envolta.

 

Oriol Sanz · Reus Urban Art

Intervenció d'Oriol Enguany al carrer de les Barreres amb la plaça Baluard

Oriol Sanz és un jove artista que sorgeix del món del graffiti. La seva obra és espontània i plena de símbols que ens transporten cap als racons d’un inconscient col·lectiu que critica sovint amb ironia i humor.

Format a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona en diverses disciplines, ha participat en diferents exposicions col·lectives i el 2016 va inaugurar la que va ser la seva primera exposició individual al centre Selvadamor de Barcelona.

 

Carles Pujol · Reus Urban Art

Intervenció de Carles Pujol al Passatge de Raval Robuster

Carles Pujol s’inicia en el camp de l’art a finals dels anys 60, essent alumne a l’escola de Belles Arts de Barcelona i l’Escola Central de Bellas Artes de San Fernando a Madrid. El 1974 marxa a París, on es trobaven alguns dels artistes catalans més experimentals del moment, com Joan Rabascall, Jaume Xifra, Benet Rossell i Miralda. Carles Pujol s’endinsa llavors en la realització de les videoinstal·lacions, que el portaran a ser un dels artistes més reconeguts dins d’aquest camp, però sense abandonar mai la pintura, ja sigui a través de la realització de teles de gran format, accions o instal·lacions en les que el vídeo n’ha estat el protagonista. L’artista ha anat canviant el seu medi, però no l’essència conceptual de la seva pràctica, la qual ha anat dirigint sobre diverses problemàtiques de l’art, així com el concepte efímer, i alhora etern,  de l’obra i la desmitificació de l’artista.

De bon principi, Carles Pujol va prendre partit dins del món de la pintura, per l’aspecte que dóna el suport principal de la tela: “la composició”, que és, per sí mateix, un concepte intel·lectualment abstracte, i, aquesta idea, al ser trasllada a la tela, dóna lloc al món de l’espai, de manera que, en desprendre’s de la bidimensionalitat, passa a la tridimensionalitat del lloc on es realitza l’obra.

Pere Bellès · Reus Urban Art

Intervenció de Pere Bellès al Carrer Concepciól

Pere Bellès (Terrassa, 1965) viu i treballa a Cadaqués. La seva obra pictòrica, gràfica i objectual ha estat àmpliament exposada des de finals dels anys noranta. Pere Bellès realitza una obra processual centrada en els rastres de l’arquitectura i l’urbanisme en la geografia.

Amb una elaboració meticulosa de factura impecable i amb una gran pluralitat de materials (paper, fusta, pintura, acer, llum…), destaca el tractament del color, amb un cromatisme intens de contrastos i llenguatge minimalista. Bellès ha produït una àmplia obra gràfica i pictòrica, però també ha elaborat escultures de grans dimensions i petits objectes. Una obra que acostuma a organitzar en sèries com una forma d’ordenar el procés creatiu.

Teresa Alsina · Reus Urban Art

Intervenció de Teresa Alsina al carrer Concepció

Teresa Alsina, nascuda el 1965 a Bellpuig i resident a Reus, és professora de dibuix i pintura a l’Escola Superior de Disseny i Art Ondara. La seva carrera artística té inici en els anys vuitanta, quan realitza les seves primeres exposicions; i el 1994 obté el Primer Premi de la 3a Mostra d’Arts Plàstiques per a joves de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Miquel Paton · Reus Urban Art

Intervenció de Miquel Paton al carrer Concepció

 

“Treballo sobre idees sintètiques, sense recrear-me en l’anècdota”, diu Paton per definir la seva pintura. “Al final, l’art és només fer les coses òptimes”. “Les arts de la pesca, per exemple, busquen amb el mínim esforç aconseguir el màxim de peixos”. “Això vol dir que els pescadors, abans de sortir a la mar, es preparen molt bé per treure’n el màxim rendiment un cop ho facin” comenta el pintor.
Paton  porta anys treballant sobre una mateixa idea: reduir a la mínima expressió la representació dels entorns naturals -com els conreus del Delta de l’Ebre- i com la mà de l’home va alterant el paisatge. Un plantejament original que talla de forma transversal tota la seua obra.
Però aquest procés de reducció està en constant evolució per al pintor. “Amb el temps, intento buscar l’essència i despendre’m de tot allò accessori”

Sergi Quiñonero · Reus Urban Art

Intervenció de Sergi Quñonero al carrer Concepció

 

“La meva és una obra intermèdia, entre la plàstica i la poesia, entre l’obra gràfica i la lletra, entre l’escultura i la paraula, entre el gest i el signe. Es plasma en poemes visuals, objectuals, intervencions en el paisatge (land art) i poemes acció. Individualitzant i ordenant, confronto i manipulo, buscant el contrapunt que existeix entre l’essència de les coses i els seus significats latents. L’obra no es limita al joc conceptual, sinó que utilitza la metàfora com a instrument per ajudar-nos a descobrir la màgia i l’intangible, que s’oculten després de la rutina quotidiana. Busco resoldre els meus dubtes i posicionaments davant d’una naturalesa cada dia més deteriorada, un món canviant de desenvolupament cap al no res, una espècie humana que, em sembla, cada vegada ho és menys. Un quefer que s’insereix directament en la vida, en el dia a dia, per seguir les paraules de Robert Folliou: “l’art és el que fa a la vida més interessant que l’art”.”

Sergi Quiñonero