Marc Quintana · Reus Urban Art

Marc Quintana, carrer casals

Marc Quintana és un artista visual amb una prometedora carrera artística. A través de la fusió entre pintura i fotografia, les obres de Quintana estan dotades d’una forta càrrega social.

Una constant en el seu treball és la utilització de formes difuminades, ràpides i lliures trencades amb figures rectangulars, precises i de colors saturats, creant així un interessant joc visual, en el que l’espectador troba un punt per a recolzar-se enmig d’un mar de confusió.

Conrad Tomas · Reus Urban Art

Conrad Tomas, Carrer d'Aleus

 

El jove artista Conrad Tomas ens presenta una obra que destaca per la seva simplicitat de formes i la seva integració amb l’entorn, de manera que transmet un missatge lúdic cap a l’espectador, a través del que podríem anomenar com una il·lusió visual.

Marie-France Veyrat · Reus Urban Art

Intervenció de Mari France Veyrat a la plaça de la Farinera

Marie-France Veyrat és una artista multidisciplinària nascuda a Lió el 1951. En els últims anys s’ha introduït en el món de l’escultura, amb una material mal·leable i dúctil com el polièster expandit que combina amb altres materials com marbre, bronze, ciment o escaiola. Un exemple en van ser els seus arbres de la veritat o “Arbre de la Nostàlgia”, una instal·lació sonora creada amb ferro i discs de vinil.

L’obra tòtem atemporal és un viatge a través del temps, entre el passat, el present i el futur. Temps avantpassat per la seva forma de tòtem que en les mitologies de algunes cultures es pren com a símbol o emblema col·lectiu de la tribu o de l’individu.

Beatrice Bizot · Reus Urban Art

Beatrice Bizot, Carrer Pujol

L’arista francesa, nascuda a Itàlia, Béatrice Bizot, ens endinsa en un univers escultòric carregat de poesia i misteri, a través d’un llenguatge en el qual els objectes substitueixen a les paraules; posa l’ésser humà en perspectiva amb el seu entorn, materialitzant la empremta que ens imposa a la vegada que construint-nos.

Bizot a més d’haver exposat en diversos països, ha rebut premis com el Merit Award for Sculpture, el Blasy Electric Award for Sculpture o el Best in Show for Sculpture als Estats Units. Al 2011 també va obtenir l’accèssit d’escultura al 19è Premi Telax de la Galeria Antoni Pinyol.

Anet Duncan · Reus Urban Art

Anet Duncan, Plaça Pallol

En la seva pintura Anet Duncan, que sempre ha buscat la llum per mitjà de les transparències de la aquarel·la, ha trobat la manera més senzilla i alhora emocionant d’explicar-se a ella mateixa i de dir-nos, a la vegada, com podem fer-ho nosaltres amb el propi misteri de l’existència. En principi, ella només vol pintar i trobar en la combinació dels colors el sentit estètic del que l’envolta, però en la síntesi a la que ha aconseguit arribar diu moltes més coses de les que externament pensa.

Stephen Wilks · Reus Urban Art

Stephen Wilks és un artista anglès amb una llarga carrera artística que l’ha permès portar les seves obres a través de tot el món.

Un dels seus projectes més reconeguts és l’anomenat “Trojan Donkey” (El burro de Troya), el qual consistí en crear ases de feltre de mida real que passaven de ma en ma per diferents països i anaven emmagatzemant les històries d’aquells pels qui havia passat. L’artista ens explica:

<<El burro significaba mucho para mí, era el animal con el que crecí en la Costa de Somerset. El burro es un personaje complejo, a pesar de su renombrada apariencia de estúpido, son animales muy astutos. Durante el viaje he incluido muchas referencias en el proyecto “El burro de Troya” principalmente de la literatura, como son las fábulas de Esopo, “The Golden Ass” del autor latino Apuleius  y los “Viajes en burro por las Cevannes” de Robert Louis Stevenson, así como del cine, como por ejemplo: “Au Hazard Balthazar” de Robert Bresson.  Estas fuentes las he mezclado con mis propias experiencias, para así crear  la existencia de un universo paralelo durante la historia de “Los Burros Viajeros” en forma de dibujos, donde se representan las picantes y fantásticas andaduras de dos burros por el mundo

Ahora bien, la idea del burro se ha convertido realmente en una o varias historias. Ha ido evolucionando desde sus inicios, en que paseaba por la ciudad de Berlín con un burro de fieltro de tamaño real en mis espaldas. Los encuentros con la gente que yo iba encontrando por las calles de Berlín me llevaron a la idea de “El Burro Troyano”. Decidí que la gente que estaba sorprendida e intrigada por habernos encontrado en la calle se llevara el burro a su casa, se lo podía llevar yo mismo  a casa o se lo podían llevar si me daban un teléfono y una dirección de contacto. El burro contenía una cámara desechable y se le pedía al anfitrión que tomara fotos del burro en su casa, también podían escribir notas o dibujar si lo preferían, estas notas se podían guardar en una especie de tripa-bolsillo que le había insertado al burro. Cualquier donación podía ser vista o leída por el siguiente anfitrión. Me sorprendió saber cuanta gente quería hospedar el burro en su casa y contribuir al ensanchamiento del vientre del burro. El radio que abarcaron los viajes del primer burro fue limitado a unos cuantos barrios, no obstante la gente que se lo llevaba a casa pertenecía a un variado espectro de clases sociales y personajes.>>