El Premi Telax, celebrat per 19ena vegada, a la Galeria Antoni Pinyol de Reus, és un concurs d’àmbit internacional, avantguardista i obert a totes les disciplines artístiques.
Aquest premi s’organitza anualment i any rere any s’ha anat incrementant la seva projecció tan a nivell nacional com internacional.
La finalitat del Premi Telax, és la de celebrar una mostra d’art anual i facilitar la difusió de les obres d’art dels artistes guardonats. Organitzant primer una exposició col•lectiva amb els artistes seleccionats i després una de individual amb l’obra de l’artista guanyador-a.
La guanyadora de l’edició d’aquest any ha estat Àurea Bellera (Andorra), en la modalitat de pintura, s’han concedit dos accèssits un a Beatrice Bizot (França), en la modalitat d’escultura i un altre a Anna Valls Boza (Terrassa), també en la modalitat de pintura. Des del dia 8 fins el 30 de juliol estaran exposades a la galeria Antoni Pinyol les obres de les guanyadores i seleccionats del 19è Premi Telax.

En la selecció d’obres exposades a la galeria Antoni Pinyol, Pere Galera mostra al mateix temps l’interior i l’exterior, la descripció i la insinuació, el públic i el privat. Les pintures tenen finestres per les quals accedim a una dimensió domèstica de la maximització de l’espai, el qual serveix de background. Un joc de finestres a manera de trucs de màgia on la trampa està a la vista. La il•lusió de l’espai és com un joc de miralls on l’important no és el que veiem, sinó el que s’insinua. I lo insinuat comparteix la dualitat que és la substància de la pintura de Pere Galera, l’espiritual i el terreny.
Samuel Salcedo

Khalid El Bekay és un reconegut artista marroquí que té estudi a Barcelona i a Casablanca i que avui està considerat entre els màxims representants de l’art contemporani, no solament al seu país sinó a Europa. Ha exposat a diverses galeries i museus d’Espanya, França, Itàlia, Alemanya… i també al seu país natal i altres països del pròxim orient.

“TERRE” de Khalid El Bekay
És el resultat d’una evolució, d’una constant recerca dels colors com expressió de realitats interiors. (…) ha anat a l’abstracció que té la mateixa natura. Abstracció? Segons com es miri, perquè com tots hem viatjat en avió i hem observat la terra quan l’aparell s’envola o cerca la seguretat de la pista, sabem de les feixes de terra llaurada o en les que ja creixen, verds, el blat o l’ordi i que ens admiren sobre el sentit geomètric dels pagesos que cuiden dels camps.
Jose Maria Cadena
Periodista i crític d’art

L’artista Khalid El Bekay demostra novament tenir un extraordinari domini de recursos tècnics tant il•limitats com originals en el camp del collage pictòric. La recerca de l’equilibri i la simplicitat són altres punts essencials a destacar d’aquest moment tan interessant i reeixit d’una trajectòria constantment empesa per la inquietud creativa i l’afany de superació.
Raquel Medina

Les obres que s’exposen a la galeria Antoni Pinyol pertanyen a un bloc anomenat Cripple Symmetries, en el qual l’autor està treballant des de principis de 2007.
Cripple Symmetries és un títol homònim de l’obra del compositor Morton Feldman (de qui deien el Schubert del segle XX) que es basava moltes vegades en la pintura dels abstractes americans. Aquest ús constant i obsessiu de la simetria es deu a un intent de construir imatges més directes i menys narratives, d’una presència el més immediata possible, i de forma potent i contundent. El seu lleu “truncament”, que neix per tractar-se d’una simetria no geomètrica i precisa, sinó orgànica, corporal, parla potser d’una impossibilitat de perfecció o, més aviat del propòsit de fer de l’error una virtut i un mètode de treball.
Així doncs, un dels aspectes fonamentals en el treball de l’autor serà, des de fa anys, la investigació sobre la relació entre el pictòric i el musical, el que el porta a realitzar un tipus de pintura molt escenogràfica, considerant l’espai escenogràfic com a lloc de trobada entre música i imatge. És, s’hauria de dir, un dels centres i motors d’aquest treball.

La il•lusió abstracta de les visions interiors és la base temàtica d’aquesta col•lecció de pintures en oli, començada l’any 2004 i encara continuant.
Fer palès determinades estructures i connexions dels pensaments, sentiments i les sensibilitats humanes conforma el tema central d’aquests treballs. La relació entre il•lusió i realitat, així com la possibilitat d’una nova integració entre ambdues, constitueix el centre neuràlgic del tema.