La Galeria Antoni Pinyol presenta la primera exposició individual de Bruno Ollé (Barcelona, 1983) a la ciutat de Reus.
Després de 6 mesos residint a GlogauAIR / Berlín (Programa d’Artistes), Bruno decideix quedar-se i s’afinca en el barri de Neukölln on porta poc més d’un any realitzant els seus projectes artístics.
Durant aquest darrer període Bruno ha estat present en diverses mostres individuals i col•lectives entre les quals cal destacar “Collection of dead particles” en la Vladimiro Izzo Gallery i la seva participació en Das Appartement (conegut espai underground berlinés per on han passat multitud d’artistes avui consolidats i amb projecció internacional)
A partir de l’11 de Febrer, Bruno Ollé presentarà en la Galeria Antoni Pinyol una sèrie de petits dibuixos íntims on l’artista estableix un joc entre l’ús del llapis, el paper i ell mateix. Dibuixos que transforma en poemes o poemes que esdevenen dibuixos. En l’exposició també es podran descobrir petits objectes-escultura, als què ell anomena “Estandartes del absurdo”, amb els quals ironitza mig en silenci sobre quin és el poder de decisió de les masses davant els poders de l’Estat. Aquests estendards formen part d’una Performance on l’objectiu és manifestar-se bàsicament per no aconseguir res. Tan sols per romanticisme, altruisme o per un simple posicionament inconformista.
També hi haurà exposades parts del projecte “Collection of dead particles” que l’artista va començar en arribar a Berlín i que segueix obert a dia d’avui a través de la recollida diària dels residus que genera, siguin corporals o materials. D’aquesta manera, Ollé dona continuïtat al relat d’un petit diari personal d’experiències quotidianes.

L’exposició es divideix en 4 projectes:
“Pintures tropicals” 2004-2007. La temàtica d’aquestes pintures es centra en elements orgànics (Fruites, algues marines, pedres …) trobats durant els últims viatges a Brasil, Argentina i Tailàndia. Són resultats pictòrics posteriors a partir de dibuixos a retolador sobre paper.
“Projecte Índia” 2006-07. Després de 6 mesos treballant i recollint idees en
Índia, desenvolupo una tècnica detallada i minuciosa similar a la seva tècnica tradicional. La majoria d’aquestes pintures formen un conjunt de dues unitats on s’intueix una temàtica religiosa i simbòlica indú.
“Naturaldia” 2008-09. Després de treballar gairebé dos anys una pintura detallada i minuciosa en el projecte de l’Índia, començo a desenvolupar un projecte amb un resultat molt més lliure i expressiu. Són pintures de molta textura, mostren un resultat de combinació de colors contrastat amb moviments circulars.
“Fiord” 2009-10. És un projecte que es centra en la investigació d’un repertori plàstic de formes arrodonides i en una gamma de colors freds. Els difuminats i les transparències adquireixen gran importància per crear volums i fluids.
Conté la tècnica desenvolupada en el projecte Índia, combinada amb l’expressivitat i moviment del projecte Naturaldia.

Les escletxes de llum d’unes persianes en hores i dies diversos han ofert a l’Àlvar unes imatges geomètriques canviants, carregades de suggeriments. Eren imatges emparentades amb el seu treball recent de pintura repetitiva i abstracta, basada en quadrícules, línies o grafies. Qui no ha quedat encantat amb els reflexos de llum d’una persiana gairebé tancada, durant una convalescència o en un dia de soledat i introspecció? És amb temps, reclusió i paciència que es pot fer l’observació d’on han sortit les fotografies de Lux & Los i la pintura que les envolta.

Assumpta Roses

Acceleració de la mirada quan capta la llum mitjançant la tècnica fotogràfica; desacceleració mitjançant el procés pictòric on està ubicada, “encaixonada”, la impressió fotogràfica. Ambdues estan en relació oposada, per tant complementària.
El diàleg s’estableix jugant amb el temps, el temps de la llum fugissera, i l’especulació del temps viscut, que se suspèn i es dilata dintre de les partícules dels pigments atrapats en els colors. És l’enfrontament d’una batalla perduda, rèmora ingènua de l’artista, de l’heroi romàntic que no sap com fugir de la tirania del temps real, poc idoni per a l’apropiació de l’espai corresponent a la imatge detinguda, que l’aboca a una personal i peculiar concepció provocada per la brusca detenció d’aquest temps-llum en les seves obres.

Àngel Pomerol

Si en el present la meva memòria està subjectivada per les imatges que produeixen els records, també està confirmada per l’objectiu de la memòria exacta que aquests objectes van produir, posant en relació la meva pròpia existència amb el temps que va transcórrer durant la realització de cadascuna d’aquestes obres. Aquests plantejaments existencials relacionats amb els plantejaments conceptuals de les “obres de temps” em situen d’una manera precisa en el temps en el participar en aquella realitat. I que funcionen com una coartada que el meu cervell tramava i ho segueix fent imaginant el futur, en el qual estic segur que em plantejaré la pregunta:
Què vaig fer?
(Art perquè [sóc artista) perquè faig art]
la intenció concretar
la necessitat el que subjau.

José Carlos Balanza

L’autoretrat és una reflexió sobre les múltiples imatges que segrega l’experiència de viure. És també un intent d’enregistrar allò que ens agradaria ser, una imatge perenne fora de la mossegada del temps.
L’experiència que ens proporciona el temps és realment reveladora, la imatge que tenim de nosaltres mateixos, en ocasions, no correspon amb la que ens presenta el mirall; aquella és una caricatura que descriu l’indefugible destí. És per això que volem definir la pròpia realitat i pensem la manera de poder enregistrar-la. Som matèria que s’interpel•la, és així com experimentem l´experiència dinàmica de la vida, com el jo es destil.la entre les coses que fem i allò que desitgem i estimem.
Estem fets de silenci i d’oblit; som caixes que en ocasions reverberen llums.

Rufino Mesa

L’artista ens presenta en la seva obra els tractaments artístics del maquinisme com un component més de la realitat del moment.
En aquest sentit, les sèries de mòduls de l’escultora Neus Colet contenen la repetició de formes idèntiques que podem associar fàcilment a peces mecàniques del nostre entorn habitual.
Les dimensions petites dels mòduls i la seva adscripció al minimalisme poden recordar-nos els productes de la industrialització que aspiren a la geometria ideal i expressen la planificació controlada del disseny industrial.
L’artista reprèn aquí la idea filosòfica de les formes pures utilitzant el cercle; principi i final en sí mateix. Treballa amb el ple i el buit, amb el que hi és i el que s’interpreta.

Palpant entre artèries perdudes i el batec d’objectes oblidats.
Elements invisibles que dibuixen un camí d’engrunes davant d’una taula buida.
Emmarcats, l’extraviament i el dubte. Clavats a la paret, l’estranyament còsmic i l’enyorament del món juntament amb fotos de viatge i ants curiosos.
Diferents peces en diferents suports -vídeos, fotografies, objectes- es generen a partir d’un mateix motiu: l’estranyament del món o bé l’impuls per veure allò que és invisible. Perquè els objectes percebuts diverses vegades comencen tot d’una a no ser vistos.

Punts Suspensius és un treball realitzat mitjançant tècniques i procediments de fotogravat, en el qual s’intenta obrir un camí per connectar la casa natal (el niu) amb l’univers.
Es parteix de la fotografia d’un kiosc d’habitacles per a ocells, i s’utilitzen estratègies de desgast, mitjançant la contundència del clar-obscur i la contraposició dels espais plens i buits.

La proposta reconsidera la utilitat inicial i la condició pròpia de l’objecte, és a dir, allò pel que va ser creat, una cosa ja no te raó de ser i es converteix ara en un homenatge als objectes impregnats de vivències anteriors, on, a més a més, perden una condició inherent com és la tridimensionalitat. Esclafats primer i tallats i separats després, els fragments resultants troben una nova forma d’organitzar-se, i, com sigui que s’organitzin, esdevenen objectes irreductibles.

El títol és manllevat del llibre “Treballs i dies” d’Hesíode (S.VIII a.C.)
En aquesta obra el poeta grec fa un cant a l’honestedat i la dignificació de la feina, en contra de l’ociositat i la mandra. I hi mostra una evolució mitològica i poètica de les edats de la humanitat associada a diversos materials: L’or, la plata, el bronze, el ferro…
*L’exposició acollirà:
La instal•lació “Gli strumenti dell’arte”
Dibuixos de la sèrie “Sculptor constellation”
La instal•lació fa referència a l’extensió del propi cos, a una sèrie d’elements que esdevenen pròtesis de la pròpia necessitat de fer i s’acaben convertint en fets”; uns instruments que, un cop emmudits i dipositats en la solemnitat de la lleixa, ens impel•leixen a rememorar-ne l’ús en una mena de diàleg de ressonàncies quasi sacres.

Viu i treballa entre Madrid, Santiago de Compostela y Montevideo.
Estudia al taller “Bien al Sur”, Museu Joaquín Torres García.
Clases sobre teoría del art amb Anhelo Hernández (alumne directe de Joaquín Torres García) . Escuela Nacional de Bellas Artes de Montevideo.
Crea el taller Puerto54 on comença a explorar la introducció de criteris expressionistes a la idea de l’estructura de la pintura.