Fotògraf reconegut, amb més de deu anys de dedicació a la fotografia publicitària, camp en el que ha estat premiat en festivals com el de CANNES, SANT SEBASTIÀ y FIART.
En el seu treball creatiu personal, les imatges que presenta cerquen generar una estructura porosa, oberta i flexible, on totes les capes es superposen en múltiples realitats del nostre món, i es mostren i barregen a voluntat.
Les peces fan de finestra a la opció, al equívoc i lo inacabat en un actiu progrés, en contraposició a la realitat encapsulada, perfecta i immutable que alhora és el fi ideal del univers que hem creat.

Estudis superiors de disseny a l’Escola d’Art de Llotja, Escola Massana i a la UA de Barcelona.
Les seves primeres exposicions daten del 1991 exposa assíduament entre Europa i América.
El seu mitjà d’expressió és la fotografia més concretament el fotomuntatge, en vers el qual ens dona una visió idealitzada del entorn. El consumisme, l’estètica i les preses estan per sobre d’unes necessitats més humanes, tot està codificat, els personatges de ficció i súper herois ocupen les nostres vides alimentant la nostra fantasia, lluny d’una realitat que sembla que no volem veure.

És l’escultora de la natura, arbres, fulles, nius, ocells, tot ho conjunta en paisatges fantàstics dignes de somni.
Ben allunyada d’una línia creativa que sembli esgotada, el seu art és una reserva cultural enfront al positivisme esterilitzat de la societat.
El material més assidu en la seva obra és el bronze, que modela les formes orgàniques, que crea l’artista dotant-les d’una força rotunda.
Exposa assíduament en prestigioses galeries.

Antoni Xaus comença els estudis de dibuix a Llotja.
És un dels principals artistes transgressors de la plàstica catalana de finals del segle XX, doncs és capaç de crear obres brillants, plenes d’expressió i vitalitat, amb una obra plena de color i síntesi on queda de manifest la força del gest.
Va estudiar a Barcelona i París, ha fet exposicions a nivell internacional, incloent-hi mostres a Espanya, Europa, Xile i Estats Units.
Xaus és un dels grans innovadors de finals del segle XX dins del panorama
artístic Català.

Josep Royo inicia els seus estudis a l’Escola de Dibuix de Sant Cugat del Vallès, posteriorment estudia pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Al 1959 comença a treballar a la fàbrica de tapissos Aymat de Sant Cugat del Vallès, que més tard serà L’Escola Catalana de Tapís. Mitjançant el seu treball amb el tèxtil aconsegueix reconeixement internacional, treballant amb obres d’importants artistes de l’època, com Miró o Tàpies.
Els seus treballs s’han exposat per tot el món, el seu reconeixement com artista no és degut tan sols a les seves importants col·laboracions, sinó també a la seva pròpia obra.

Agustí Penadés, artista autodidacta comença a exposar al 1967 des d’aleshores, ha exposat a nivell nacional i internacional, la seva obra ha estat present en fires d’Art. Amb el seu treball ha guanyat nombrosos certàmens tant de pintura com d’escultura, tenen obra seva Institucions i Museus.
És un fidel representant del informalisme, ens ofereix un cosmos en construcció, deconstrucció matèria orgànica, discurs entre principi i fi, una notable síntesi d’ofici i imaginació plàstica. Penades ha volgut veure’s totalment, des de la perspectiva de vint-i-cinc anys de construcció de si mateix, rastrejant els seus codis d’avui, fins a trobar la font original del passat.

Rufino Mesa Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, 1972-1976.
Doctorat: Anell de Pedra (1997-2006).
Un dels temes més recurrents a l’obra de Rufino Mesa d’aquest últims anys ha estat la sèrie de les Ocultacions. L’art i l’acció d’ocultar , el desplegament tan suggerent i expressiu del tractament dels materials amb la fusió de les idees configuren un espectacle únic.
Escultor prolífic, els materials més habituals amb els que treballa son els preferentment els perdurables com el marbre i el bronze, les seves obres solen ser de gran format.
Podem veure la seva obra en espais públics de ciutats com Mérida, Badajoz, Reus, Bellreguard (Valencia), Igualada, Amposta, Lleida, Brasil, Corea i junt a les vinyes del Penedés.
Ha creat un espai anomenat ‘La Comella’ que és on viu i treballa. Allí ha instal•lat els seus treballs més recents, que acostumen a ser intervencions en el entorn, de recolliment i meditació, construccions d’espais sagrats, on l’espectador pot sentir una acollidora sensació de confort.