Les obres que s’exposen a la galeria Antoni Pinyol pertanyen a un bloc anomenat Cripple Symmetries, en el qual l’autor està treballant des de principis de 2007.
Cripple Symmetries és un títol homònim de l’obra del compositor Morton Feldman (de qui deien el Schubert del segle XX) que es basava moltes vegades en la pintura dels abstractes americans. Aquest ús constant i obsessiu de la simetria es deu a un intent de construir imatges més directes i menys narratives, d’una presència el més immediata possible, i de forma potent i contundent. El seu lleu “truncament”, que neix per tractar-se d’una simetria no geomètrica i precisa, sinó orgànica, corporal, parla potser d’una impossibilitat de perfecció o, més aviat del propòsit de fer de l’error una virtut i un mètode de treball.
Així doncs, un dels aspectes fonamentals en el treball de l’autor serà, des de fa anys, la investigació sobre la relació entre el pictòric i el musical, el que el porta a realitzar un tipus de pintura molt escenogràfica, considerant l’espai escenogràfic com a lloc de trobada entre música i imatge. És, s’hauria de dir, un dels centres i motors d’aquest treball.

La il•lusió abstracta de les visions interiors és la base temàtica d’aquesta col•lecció de pintures en oli, començada l’any 2004 i encara continuant.
Fer palès determinades estructures i connexions dels pensaments, sentiments i les sensibilitats humanes conforma el tema central d’aquests treballs. La relació entre il•lusió i realitat, així com la possibilitat d’una nova integració entre ambdues, constitueix el centre neuràlgic del tema.