La proposta reconsidera la utilitat inicial i la condició pròpia de l’objecte, és a dir, allò pel que va ser creat, una cosa ja no te raó de ser i es converteix ara en un homenatge als objectes impregnats de vivències anteriors, on, a més a més, perden una condició inherent com és la tridimensionalitat. Esclafats primer i tallats i separats després, els fragments resultants troben una nova forma d’organitzar-se, i, com sigui que s’organitzin, esdevenen objectes irreductibles.