L’exposició es composa d’escultures fetes amb resina de poliester i materials naturals, i treballs sobre paper. Les escultures utilitzen formes antropomorfes per a fer referència al devenir individual com un creixement sempre en procés.
En els treballs en paper, les formes no estan traçades o dibuixades sinó que es generen en negatiu: els contorns i les superfícies estan buidades. El que origina les imatges és la seva absència, les zones retallades en el paper. La discontinuïtat en la superfície blanca de paper ens mostra imatges d’aspecte evanescent; elements que hi són sense ser-hi.
Algunes de les imatges representen brancatges i camins que es bifurquen en infinites direccions, fent referència a l’experiència humana com un procés constant de créixer i recórrer un territori.