Quan contemplem la pintura de Núria Guinovart, veiem una pintura complexa tant pel que fa a la tècnica emprada –ciment asísmic, ceres i quitrà damunt d’una superfície de porexpan o fusta– com pel seu contingut formal –o no formal. Sembla que estigui pintant una paret, a mode de mural, evocant el rastre.
En les seves obres, no sol emprar pigments, és el propi ciment manipulat amb la tècnica del grattage a base de ratllar la superfície i formant solcs, tant vertical com horitzontalment, que evoca la idea i converteix la imatge representada en alquímia del silenci.
Núria Guinovart s’endinsa en una pintura de marcat contingut abstracte, entenent l’expressionisme des de diferents vessants: espacialisme, matèria, gest, temporalitat…..