“ Tenim l’art per no morir a causa de la veritat”
Nietschze
La galeria Antoni Pinyol presenta la nova obra de l’artista Ignacio Alcázar.
Alcazar (Madrid, 1963) exhibeix peces amb una gran carga literària. Ens trobem davant d’històries curtes que narren fragments de pel•lícules, entremesclades amb objectes. Simbolització d’animals, enaltiment d’eines, entre d’altres temes, son els escollits com excusa per fer servir un humor de lleu somriure i marcada intriga. Explora la frontera entre el dibuix i la pintura amb un traç insinuant i una pinzellada quasi absent ja que, en moltes ocasions aquesta es substitueix per la impressió. L’artista pinta breus poemes gràfics, que son com reclams. Amb ells expressa una idea del que és el devenir de la vida. La potència indiscutible del seu traç, reflexa la voluntat de poder, l’art com tasca pròpia de la vida, la recerca d’una resposta del esser, també envers dels encontres entre objectes i personatges, provocant aquesta qualitat embriagadora, definint el seu propi estil, fugint de la veritat estereotipada.
Una altra proposta en la mostra, és la dels seus peculiars retrats, en ells Alcázar realça els traços de l’origen del superhome, utilitzant únicament la mirada com tret que diferencia i fa únic a cada esser humà.
Paloma Llopis