En moltes de les seves obres utilitza planxes d’alumini com a suport pictòric i el ferro i l’alumini a les escultures.
L’artista treballa les estructures de les obres amb materials com els esmalts, el grafit o la barra de carbó, utilitzant recursos tècnics com els ratllats, els espatulats o els rascats.
Les seves obres, de traços informalistes i enèrgics, tenen com a referent figuratiu, la idea del paisatge i passen d’ésser un paisatge per convertir-se en una composició abstracta que convida a la meditació.
Conceptualment, l’artista investiga les possibilitats del gest en l’espai, considerant-lo com un ens concret i definit.
A l’exposició de Tomeu Ventayol hi trobem, en definitiva, el treball d’un creador sincer i la maduresa d’una obra plàstica reflexiva que viatja cap a l’essència, una obra subtil i equilibrada plena de força poètica.