Uwe Geest neix a Hamburgo, passa la seva infància a Dahme, un poble de la costa bàltica alemanya, abans de tornar a la seva ciutat natal, on cursa estudis d’arquitectura, que acaba al 1966. Al 1968, es trasllada a Barcelona on viu actualment. Ha exposat a Espanya, Andorra, França, Holanda, Gran Bretanya, Veneçuela, Marroc, Alemanya, Japó i Canadà.
La pintura de Uwe Geest respon a una escriptura anímica envers la que transmet unes vivències, unes atmosferes, un conjunt d’experiències, que fonen indistintament el passat i el pressent, en uns valors plàstics constants.
La seva manera d’entendre la pintura és eminentment sensorial, dèrmica, envoltant.
Cada quadre suposa una exploració i un viatge al món de les textures, de les formes i dels colors. La falta d’argument visible en les seves obres el situa dins de la denominada abstracció lírica.
Unes imatges, que s’esvaeixen en la profunditat d’uns fondos monocromàtics, refinadament empastats, harmònics, que combinen lo sublim i l’expressiu i que, com en els de Elegien de Rilke, ens parlen dels sentiments.
En el fons son Elegien pictòriques.

Tot està dins o fora dels calaixos. L’univers és de les coses que està a la vegada fora i dins. I per tan dins.
Si fos una pedra ho seria tot, però el pensament em separa.
Projectat fora la meva part, soscavada per les sensacions i els raonaments que buiden el got, espera que des de l’altre costat, fluint envers el pla que em separa de la resta, tot es cala a dins, com el líquid que fa via a complir la llei d’Arquímedes: El que em buida i el que m’omple.
José Carlos balanza