L’exposició ‘Fràgil’, que presentem a la nostra galeria, és una continuació lògica del treball que fa l’artista sobre el tema de la identitat, la construcció&evolució d’aquesta, relacionada amb el bany com a metàfora de purificació i canvi constant. Les peces principals de la proposta són una sèrie bols que evoquen tant les antigues com les actuals piques per rentar-se les mans. El material emprat és l’alabastre, un alabastre amb moltes betes que s’evidencien a l’espectador gràcies a la llum que porten a dins. El material, en principi fred esdevé gairebé orgànic, com de teixit osi. Aquest efecte vol evidenciar la transferència que es produeix entre la persona que es renta utilitzant aquest receptacle i l’objecte. En el moment del bany hi ha una petita part de nosaltres que desapareix, marxa del nostre cos, la pica com a objecte on aquesta petita part de nosaltres sobreviu i poc a poc passa a formar part d’ell, humanitzant-lo. La pica es va convertint en un ésser viu a través d’aquelles partícules humanes que deixen anar els seus usuaris. El bany produeix un efecte purificador en la persona i un efecte de gestació/transformació contínua en l’objecte. Les peces mantenen el caràcter asèptic de netedat del bany amb l’utilització de materials com el vidre, pel suport de les peces i en les bombolles de vidre bufat que arrodonèixen la composició. Cal destacar que aquesta sèrie està formada per set peces petites (60 x 60 cm aprox) unes mides poc habituals en el seu treball, normalment instal.lacions amb objectes de més gran dimensió.