La imaginació que unida a la fantasia i alguna dosis de realitat i inquietud, porten a l’artista Paco Riqué a la recerca, aquesta recerca el fa crear i al crear, li sorgeixen noves formes amb les que comunicar el que vol transmetre.
Transmetre sensacions que arriben on no arriben les paraules, fabricar imatges per expressar lo inexplicable que tan sols sembla possible amb altres codis. Codis que es desxifren en el color, en l’austeritat, en l’absència del no res. Allí, la pinzellada ferma s’arremolina, transformant-se en desitjos tumultuosos, també a la vegada plàcids missatges.
Una llibertat que s’expressa amb cascades, en petites notes acolorides, en tons contrastats, en rítmics compassos, sons estesos per l’espai.
Així ho veu, quan perseguidor dels paisatges nocturns la curiositat el reclama, després arriba la calma i es reconcilia amb la seva presència. La seva abstracció així ens ho explica.
Núria Fernández Estopà

Les pintures de Daniel Leiva es basen en una gran riquesa i un intens contrast cromàtic. El color està treballat a partir de taques saturades que no es barregen unes amb les altres gràcies al seu tractament acurat.
Les obres estan treballades amb tècnica mixta: pintura acrílica, pintura a l’oli (preparada pel propi artista), i ceres a l’oli que utilitza l’artista pels seus grafismes. En els quadres hi trobem dos tipus de grafismes, uns realitzats de manera automàtica (paraules escrites a l’atzar) que estarien dins la tradició de l’escriptura automàtica del Dadaisme i del Surrealisme i un altre tipus de grafisme molt més proper a l’obra de Cy Twombly.