Alex Pascual entén el procés pictòric no com un fet lineal i premeditat, sino com un fet acumulatiu, inestable i experimental.
La superfície l’entén con l’espai on qualsevol acció, per aïllada que sigui en un moment donat, suma i s’incorpora a la construcció de la imatge. El repte consisteix en deixar fluir la imatge, en desequilibrar-la en un procés de construcció i des-construcció permanent.
L’acumulació d’accions, d’errades i el propi atzar, finalment condueixen la imatge a un estat de repòs i el procés dinàmic s’atura.
Tret que fa pocs anys que exposa, Alex Pascual dona a la seva obra una gran maduresa tècnica i conceptual.
En la seva curta carrera expositiva conta ja amb diversos premis i beques.