Palpant entre artèries perdudes i el batec d’objectes oblidats.
Elements invisibles que dibuixen un camí d’engrunes davant d’una taula buida.
Emmarcats, l’extraviament i el dubte. Clavats a la paret, l’estranyament còsmic i l’enyorament del món juntament amb fotos de viatge i ants curiosos.
Diferents peces en diferents suports -vídeos, fotografies, objectes- es generen a partir d’un mateix motiu: l’estranyament del món o bé l’impuls per veure allò que és invisible. Perquè els objectes percebuts diverses vegades comencen tot d’una a no ser vistos.

El dissabte dia 12 de juny es va reunir el jurat del 18è PREMI TELAX constituït pels següents membres: Empar Pont regidora de cultura de l’ajuntament de Reus, Abel Figueres crític d’art, Joan Casals artista i Antoni Pinyol galerista, actuant de secretari Rafel Arasa, van acordar atorgar per unanimitat el primer premi a Patricia Carles per l’obra Estic intentant, intentant, estic procurant entendre, i un accèssit a Anabel Jujol per l’obra Intravision Nº 0905025.
Els artistes seleccionats han estat;
Álvaro Zamora, Sergi Quiñonero, Ricard Figueras Bonet, Eugenia Canal Badia, Carme Aliaga, Roman Domènech, Carles Guitart Esteve, Marta Ballvé Moreno, Aurembiaix Sabaté Cots, Nicholas Bedford, Elcie Alejandre Fabro, Joan Canals Carreras, Cecilia Segura, Anabel Jujol i Patrícia Carles.

Punts Suspensius és un treball realitzat mitjançant tècniques i procediments de fotogravat, en el qual s’intenta obrir un camí per connectar la casa natal (el niu) amb l’univers.
Es parteix de la fotografia d’un kiosc d’habitacles per a ocells, i s’utilitzen estratègies de desgast, mitjançant la contundència del clar-obscur i la contraposició dels espais plens i buits.

La proposta reconsidera la utilitat inicial i la condició pròpia de l’objecte, és a dir, allò pel que va ser creat, una cosa ja no te raó de ser i es converteix ara en un homenatge als objectes impregnats de vivències anteriors, on, a més a més, perden una condició inherent com és la tridimensionalitat. Esclafats primer i tallats i separats després, els fragments resultants troben una nova forma d’organitzar-se, i, com sigui que s’organitzin, esdevenen objectes irreductibles.

El títol és manllevat del llibre “Treballs i dies” d’Hesíode (S.VIII a.C.)
En aquesta obra el poeta grec fa un cant a l’honestedat i la dignificació de la feina, en contra de l’ociositat i la mandra. I hi mostra una evolució mitològica i poètica de les edats de la humanitat associada a diversos materials: L’or, la plata, el bronze, el ferro…
*L’exposició acollirà:
La instal•lació “Gli strumenti dell’arte”
Dibuixos de la sèrie “Sculptor constellation”
La instal•lació fa referència a l’extensió del propi cos, a una sèrie d’elements que esdevenen pròtesis de la pròpia necessitat de fer i s’acaben convertint en fets”; uns instruments que, un cop emmudits i dipositats en la solemnitat de la lleixa, ens impel•leixen a rememorar-ne l’ús en una mena de diàleg de ressonàncies quasi sacres.