Políedres, línies rectes, corbes, el treball que presenta Vanesa Muñoz (Madrid, 1979) és perfectament abstracte. Des de 2007, es va allunyar de la figuració per establir les seves bases conceptuals, explorant terrenys com la construcció de la realitat, el problema de l’estètica en confrontació, el Kunst i el Cannon, la ruptura del límit, la pugna personal per afrontar reptes com el dolor, la mort o la renúncia, l’alegria, la passió i la pèrdua de la consciència de ‘jo’.