SÒNIA TONEU (el Montmell, 1988)

En l’obra de Sònia Toneu podem veure la reafirmació d’una particular visió d’un món imaginari on la explosió de la vida emprèn el tempo d’uns batecs tan intrínsecs com extrínsecs, en unes composicions entre l’ordre i el caos que l’artista anomena mapes de sons, experiències traslladades a formes, colors i transparències. Les seves partitures visuals ens traslladen a escenaris on conviuen oposats, el més primari amb el més complex, el més espontani amb el més sintètic.